Entrevista per Zeneida Sardà

El goig de crear amb honradesa

Un ventot arrauxat i fred esbandia les fumeroles dels cotxes que s'atapeïen a glopades davant el semàfor del carrer Comtal. Francesc Espriu, l'amic pintor, arribà puntual. Al capdavall de Ia Via Laietana, la fràgil silueta de les grues del port es diluïa lentament en les grisors de la tarda. Havíem quedat d'anar a veure Ramon Calsina al capvespre, per no interrompre-li la feina: «Mentre té llum, pinta», m'havia explicat Espriu.

Avel·lí Artís-Gener

Pròleg del llibre "Ramon Calsina"

EL MEU RAMON CALSINA

Em fa un goig extraordinari sortir en una monografia dedicada a Ramon Calsina i el fet palesa, una vegada més, la immensa força del motor de la vanitat; és possible que de l'acte de confessió -formulat així, francament, i de bones a primeres- n'esperi, si no l'expiació, la benevolència del lector. M'agrada molt que hom hagi aplegat en un llibre monogràfic una bella mostra -i prou completa- de l'obra de Ramon Calsina i Baró, el pintor vivent més gran de la Catalunya actual.

Joan Oliver

El Món - 26 de novembre de 1982

Ramon Calsina i la pintura “Del nostre temps"

Ramon Calsina ha complert vuitanta anys. Per experiència pròpia sé el que ha significat haver viscut a Catalunya aquesta vuitantena del segle XX, un dels més sotraguejats dels temps moderns. Uns anys trasbalsats i gairebé capgirats en els ordres moral, social, econòmic i cultural. Anys, per tant, difícils en tots sentits i potser especialment per a un artista -en aquest cas un pintor, de vocació autèntica i d'ofici ben après com Ramon Calsina. Un home que fa més de seixanta anys que dibuixa i compon pintura i que s'ha forjat un estil propi, inconfusible, al qual s'ha mantingut fidel, no sense experimentar una natural evolució i un perfeccionament successiu.

Manifest Avui

1983

Ramon Calsina: un pintor sempre vigent

A vegades ens acusen d'oblidadissos, sovint de distrets i, el que és pitjor, de desagraïts o autodestructius. Tot plegat és greu i no hi ha dubte que són factors que ens allunyen del retrobament de la nostra identitat. Són luxes que no ens podem permetre si no volem córrer el risc de desaparèixer.

Joan Perucho

Avui - 17 de març de 1983

"El mirall"

Mesos enrera, des de les pàgines de El Món, Joan Oliver reivindicava la gran figura, ingratament oblidada, de Ramon Calsina. Ara, des d'aquesta secció, una de les primeres coses que m'apresso a fer és unir-me a aquest acte de justícia demanat per la veu del poeta.

Avel·lí Artís-Gener

Serra D’Or - Febrer 1984

Amb Ramon Calsina

Aquells que somien i ensenyen a somiar

No deu ser allò que entenem per polit que comenci aquestes ratlles citant-me a mi mateix, però no se m'acut cap altra manera d'entrar en matèria. Una entranyable amiga meva -que fins aleshores ignorava l'obra i la persona d'en Ramon Calsina-, avesada com és al meu tarannà inclinat a la hipèrbole, volia conèixer detalls respecte al fer del nostre gran pintor, el qual havia pensat entrevistar per a la televisió, en un programa cultural on intervenia cada setmana. Em demanava una definició que l'orientés i li vaig dir:

Doctor Scòpius

Avui - 22 de maig de 1984

El somni d’en Calsina

He anat a visitar l'exposició d'homenatge al pintor Ramon Calsina, que han instal·lat al soterrani del gran castell misteriós que hi ha a la cantonada del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere.

He de confessar que mai no havia pogut veure tanta obra d'en Calsina aplegada, i us puc assegurar que la seva gran unitat, presidida per aquell somriure màgic tan singular, m'ha tocat una fibra molt sonora.

Josep M. Espinàs

Avui - 7 de juny de 1984

Calsina: acte de justícia

Si els designis del Senyor són inescrutables, també ho són -almenys per a mi- els mecanismes pels quals un artista triomfa. O no triomfa. Em refereixo al triomf en vida, perquè jo crec que a la llarga sempre hi ha justícia. Arriba un moment -encara que hagi passat un segle- que un pintor que era bo és considerat efectivament bo.

Però és evident que en la valoració de l'art no tan sols compta la qualitat sinó també les circumstàncies de l'època, la moda, la personalitat humana de l'artista, tota una sèrie de factors que influeixen en la visió que d'un pintor, d'un escultor, d'un arquitecte, de qualsevol artista plàstic tenen els seus contemporanis.

Gerard Vergés

Avui - 28 d'abril del 1987

Elogi d'un pintor massa poc conegut

EI cel és d'un rosa proletari. El carrer apareix nevat, cobert d'una neu urbana i bruta. I, enmig del carrer, hi ha un jove agonitzant o mort -tant se val!- i una dona que se li apropa. Més lluny, es veu una altra dona amb un cistell. Les dues dones porten al cap mocadors negres de pagesa. Les faldilles els arriben fins als peus. Són dones robustes, antigues, d'un altre temps. Fa fred, un fred inclement de suburbi. En primer terme veig una màscara de catró i uns llibres i una barra de pa que cruix i és daurada. Jo sóc un infant i camino sobre la neu, els peus gelats, glaçat l'alè, molt oberts els ulls blaus. Això és un somni. Això és, també, un quadre de Ramon Calsina.

Albert Jané

Cavall Fort - Juny de 1987 (núm. 598)

El pintor Ramon Calsina

Devem la portada d'aquest número de Cavall Fort a la col·laboració generosa i excepcional de Ramon Calsina, pintor famós, autor d'una obra pictòrica important i conegut també com a dibuixant i cartellista.

Ramon Calsina va néixer al Poblenou (Barcelona) l'any 1901. Un any més jove que el segle, ja ha passat, doncs, la ratlla dels vuitanta, però continua treballant amb el mateix entusiasme que un jove que comença, o que un artista que es troba en la plenitud de la seva carrera: quan el vam anar a visitar al seu estudi ens va rebre amb el pinzell en una mà i la paleta a l'altra.

Josep Maria Cadena

La Vanguardia

RAMON CALSINA, O EL AMOR HECHO SÁTIRA

El arte de Ramon Calsina -nuevamente ofrecido al público en la actual exposición de "La Pinacoteca"-, ha provocado siempre encendidas filias y fobias. Calsina, a quien no se le discute su gran oficio de pintor y al que se alaba ampliamente por sus cualidades de dibujante, recibió antaño casi brutales ataques, que aún colean, por su temario y la visión realista que tiene del mundo. Al escribir ahora respecto a él y su obra yo quisiera ser objetivo y advertir los pros y contras, pero en el caso de que no se me quiera reconocer el honesto deseo de quedarme en un justo fiel, no me importa que se me coloque entre los admiradores del artista. Calsina está convencido de que la historia le hará plena justicia y yo me coloco entre los que le acompañan en esta creencia, basada no en sobrevaloraciones de la personalidad del hombre, sino en la fuerza de la obra.

Miquel Alzueta

Avui - 14 de març de 1990

Ramon Calsina, la línia recta

Ramon Calsina va néixer amb el segle. Els seus gairebé noranta anys d'avui li donen una amplitud de mires i un sac de records i anècdotes fons i carregat d'una sàvia experiència i una divertida mirada. Fill de treballadors del Poblenou, ha dedicat la vida a la pintura sota un especial lema: "Ni literatura, ni Freud, ni hòsties, només dibuixar i pintar".

Josep M. Espinàs

Avui - 13 de desembre de 1990

Un llibre a temps

No he vist mai personalment Ramon Calsina, el pintor. I confesso que la seva obra només l'he conegut una mica, i ja molt tard. Si hi afegim que no sóc crític d'art, ¿el que jo digui pot tenir cap interès? Cap interès d'amistat o de clientela, això és segur.

Pilar Rahola

Avui - 26 de maig de 1991

La frase, que és de Jaume Fuster, me la comentava ahir en Tísner: "La nostra cultura és una cultura d'oblits." A diferència d'altres cultures, que no només gaudeixen d'una memòria excel·lent, sinó que fins i tot tendeixen a engolir tot allò que batega més o menys a prop, indiferentment dels seus orígens, nosaltres ens permetem el luxe de restringir tot el que podem de la nostra memòria cultural.

Pere Calders

Avui - 13 de desembre de 1992

EL DAVANTAL DE PERE CALDERS

Tant de bo que sàpiga expressar amb encert el que vaig a dir, o que se'm concedeixi el benefici d'ésser justament interpretat. La mort deprimeix sempre i quan es tracta de la desaparició d'una persona estimada, d'un amic admirat o d'algú que ens ha influït per bé al llarg de molts anys, el sentiment és de profunda desolació.

Julian Gállego

ABC - 1997

RAMÓN CALSINA, EL IRÓNICO

Centro Cultural Conde Duque (Madrid)

En el catálogo de esta inusitada exposición, de un artista muerto hace un lustro y casi desconocido para los madrileños de hoy, Enric Jardí traza una breve y sustanciosa biografía del pintor: Ramón Calsina nace en 1901, en Poble Nou, hijo de un panadero cuyos productos vendía la madre en la contigua panadería o repartía a domicilio el niño por la barriada, contigua a Barcelona.