 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Presentació | ||
| Activitats | ||
| Contacte | ||
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ
"Calsina. Remembrança"
EN EL MUSEU DE MONTSERRAT
(17 de juliol de 2015)
Avui és un dia feliç per a la Fundació Ramon Calsina, inaugurem una exposició de la seva obra, que és justament l’objectiu principal de la fundació, allò que està escrit en els nostres estatuts: “Donar a conèixer l’obra de Ramon Calsina i el seu capteniment com artista i com a persona”.
És una sensació molt bonica, extraordinària, veure físicament tantes obres del pare en aquell ordre i aquella intenció que tan havíem imaginat i treballat. És tan gratificant haver estat acollits en un lloc i per una gent que ha compartit amb nosaltres un treball i l’entusiasme per l’obra de Ramon Calsina. Cada exposició ha estat per nosaltres una fita que ens ha fet viure moments emocionants i experiències molt enriquidores.
En totes les exposicions que hem fet, el lloc que ens ha acollit ens ha inspirat, i hem trobat sempre afinitats i complicitats amb l’obra i el recorregut vital de Ramon Calsina, que ens ha permès, fins allà on hem sabut, construir un argument, un relat propi per a cada exposició.
Hem gaudit cada vegada submergint-nos en la seva obra buscant aquestes afinitats. Trobar-les sempre és possible per la inesgotable varietat de temes, de registres i per la seva proximitat, per l’evidència del que explica, que no necessita intermediaris.
Aquesta vegada, però, és un punt i a part. Fer una exposició aquí a Montserrat és una fita. Per a nosaltres, com a fundació, ho sentim com un premi a una trajectòria. No tenim cap problema enlloc, però aquí encara menys, de dir que estem convençuts que Ramon Calsina és ben viu, i que allà on és ara deu estar ben feliç de contemplar aquesta exposició, pel lloc, tan afí a la seva espiritualitat i amb el seu sentit transcendent de la vida. I materialment tan a prop de Sant Cristòfol, el seu paradís infantil a casa dels avis. Just en el bressol on va néixer el seu cognom Calsina. També, de que l’exposició segueixi el fil biogràfic de la seva existència, i de la mà de l’entrevista profunda i humana que li va fer Zeneida Sardà l’any 1984 a la revista d’aquesta casa, Serra d’Or. Entrevista que sempre hem tingut com una referència per mostrar la seva manera d’entendre l’Art i la Vida.
La nostra opinió sempre serà subjectiva i condicionada, què hi farem!, però per això no ens estarem de dir que creiem que Ramon Calsina és un artista amb majúscules, amb una personalitat potent, que ens diu moltes coses, amb força i profunditat. Si no fos així, no faríem el que fem.
Sentia que havia nascut amb un do i sempre se’n va sentir agraït i responsable. Ho va expressar en aquesta estrofa
D’ulls i cor n’és la meva dèria, Senyor,
Preuat tresor que Vos m’heu donat,
Colors i formes com signes vials d’amor,
Que blanden i perfumen el meu fat.
De ben jove va llençar-se amb tota la força de la seva voluntat i del seu convenciment a aprendre l’ofici, l’eina que li permetria materialitzar aquell do, donar sortida a una impetuosa imaginació, a buscar respostes i a explicar tota la riquesa de sensacions i sentiments que afloraven de la seva ànima.
Nosaltres, els que formàvem l’entorn més proper a Ramon Calsina, vàrem rebre una herència especial, una herència enverinada, perquè per nosaltres més aviat era un responsabilitat. Teníem la convicció, sense entendre ben bé com s’havia de concretar, que totes aquelles obres no podien ser tractades com a objectes inanimats, com a valors mercantils. Tenien vida, ens interpel·laven. Cada una d’elles era una història, més ben dit, dues històries: la que havia sortit d’una imaginació exuberant, materialitzada sobre una tela o un paper, i l’altre història, la de la persona que l’havia fet possible, el capteniment de l’honradesa creadora, i del geni de l’artista que havíem conegut i estimat.
A nosaltres ens va resultar impossible separar l’obra de l’artista, l’art de la vida, aquells quadres i dibuixos d’un sentit transcendent i d’una responsabilitat. Era un sentiment dolorós pensar que aquella obra dispersa i semi oblidada perdria la seva raó de ser, la relació, el contacte directe amb l’espectador.
Ben bé el pare ens va complicar la vida, però bé que havíem de solucionar aquell atzucac i el que se’ns va ocórrer és fer una fundació com un instrument per mantenir unida una part de la seva obra i poder organitzar, tantes vegades com sigui possible, la festa per als sentits que és una exposició de Calsina, perquè pugui donar-se a la comunitat, que pugui ser complert el que en el fons és l’Art, un acte de generositat.
Avui podem mostrar l’obra de Ramon Calsina amb una gran exposició. Creiem que s’ha de contemplar detingudament perquè hi ha molt a veure i a sentir.
Donem les gràcies a Raül Maigí i, amb ell, a tots els seus companys, pel recorregut que hem fet plegats i que ens ha dut fins aquí.
El primer dia que vaig venir a veure el Pare Laplana per parlar-li de Ramon Calsina confesso que vàrem venir una mica espantats, el seu prestigi de savi ens produïa respecte. La sorpresa fou majúscula, semblava talment que ens estigués esperant. Les seves primeres paraules, després de portar-nos davant dos dibuixos de Calsina que estaven exposats en aquell moment, foren per dir-nos que faríem una exposició. Tots els arguments de venedor que portava preparats foren inútils i ridículs; el Pare Laplana no necessitava que li expliqués qui era Calsina. Aquell dia el camí de baixada de la muntanya va ser com si el féssim volant.
Hem tingut el plaer de compartir temps amb vostè, hem après del seu mestratge i amb el coneixement ha crescut el respecte que li tenim, i no cal dir que amb el tracte tan proper ens ha marxat qualsevol por. Li donem les gràcies per aquesta exposició, i pels quatre mesos que tenim de compartir l’estimació per Calsina.
Pare Abat, és un honor haver estat acollits a Montserrat, durant tota la nostra vida punt de referència de la catalanitat i de l’espiritualitat del nostre poble. Creiem que és el lloc adient per fer palès el sentit de transcendència que el pare va donar a la seva obra. És un honor i una alegria que presideixi aquest moment de plenitud per nosaltres.
Moltes gràcies, en nom de tots els que militem en aquesta fundació.
