Jo no sé com ho diria...
Tot és tan enyoradís!
I aquesta malenconia
que em punxa el cor malaltís...
Sé que ni el cel ni la serra
Tenen aquest deix fatal.
Però llavors què té la terra
i aquesta llum irreal?
¿Què té aquest núvol que passa,
tot inflat, fugint del vent.
i aquesta desesma, lassa,
del bassiol transparent?
Digueu-m’ho, d’una vegada...
I aquests ulls, i aquestes flors,
i aquesta carn torturada
i tan pura d’aquest cos.
Que tinc l’ànima malalta
d’aquesta cosa irreal.
tan trista i vaga i tan alta,
tan divina i terrenal.
J. Gimeno Navarro
A l’amic Ramon Calsina, amb motiu de la seva Exposició a la “Casa del Libro”. 1943.
J. Gimeno Navarro era autor teatral, poeta i pintor, nascut l’any 1901, com Calsina, i eren amics de joventut.
De família immigrada, fou tipògraf i futbolista professional al club del Poblenou, el Júpiter.
La relació d’amistat entre tots dos era del barri, pel futbol, R. Calsina jugava a l’equip del Poblenou com afeccionat. També els unia l’afició a la pintura i una inquietud social i espiritual compartida.
Era un home bo, sensible, i en la seva obra literària mostrava una gran empatia per la gent humil. Va morir l’any 1955.
Fundació Ramon Calsina